Fa una xafogor que no es pot aguantar,
de tanta calor em costa molt respirar,
enyorança tinc de les nits de l'hivern.
Si us plau que s'aixequi una ona de vent
que faci volar la suor de la pell!
Necessito tastar un got d'aigua fresca
per desfer aquest nus que tinc rera la llengua!
No vull pas saber el que em podria passar
si aquesta calor no em vulgués mai deixar!
No vull pas saber en què em puc convertir
si d'aqueixa escalfor no puc mai més fugir!
Els raigs de sol m'esquerden els llavis
i de ses estries em brolla la sang,
la llepo amb la llengua abans que s'assequi
però em dona més set el seu gust tant salat.
Per damunt la pell gotes em rellisquen
dibuixant dreceres, rossegant la pols
tal com són els solcs gravats a la terra,
eixuts i esculpits per eixa sequera.
No vull pas pensar com em quedaria
si la dolça pluja no vulgués baixar!
No vull pas pensar amb què em tornaria
si amb seva cortina no em vulgués tapar!
Tal com pergamí pel temps assecat
en el que es barregen amb una teranyina
paraules senceres i mots esquerdats,
trossos més groguencs i bocins més blancs,
rues molt semblants a les dels ancians,
ma pell trencadissa el sol il.lumina
i tan sols de nit sa frescosa brisa
em treu del neguit d'estar sols cobert
per pols i terrissa, matolls i bardisses.
Del llibre Espurnes de Pluja i Foc / Chispas de Lluvia y Fuego
Copyright: Ferran Ausiró i García. ISBN 8481900591.1995
Esculturas de Igor Mitoraj
Fotos de Sergio Ausiró
Prohibida su reproducción y/o difusión por cualquier medio
No hay comentarios:
Publicar un comentario