METAFÓRICA MENTE: JA NO PLOU

Ja no plou,

és la mar que està bramant...

Són els llençols mig banyats

que amb sa suor els amants

aquesta tarda han deixat...

Es la roba neta estesa

que ni mullada ni seca

engronxant-se en els filferros

està penjada a la fresca...

Es la llum dels estels

que a través de les persianes

dibuixa, intermitents,

confusses taques brillants

a la paret de la cambra...

Es el vent que entremaliat,

es fica per les escletxes

que resten a les finestres,

mig tancades mig obertes,

per la pluja que ha cessat

i per la calor que ha fet...

Es la nina espantada

que pel soroll de la nit

s'ha amagat a dins del llit,

les parpelles mig clucades,

i a poc a poc s'ha adormit...

Es el fum del cigarret

que estic tastant mig despert

dins del petit univers

que descric en aquest vers...

Son les petjades per terra

que deixo amb els peus molls

abans d'anar-me'n a jeure...

Ja no plou,

és la mar que està bramant...

Del llibre Espurnes de Pluja i Foc/Chispas de Lluvia y Fuego

Foto de Ferran Ausiró

Prohibida la seva reproducció i/o difussió per qualsevòl mitjá

METAFÓRICA MENTE