a prop del mar
els pensaments se'n van
i s'engronxen damunt les ones
Tal com un gat estic ben sol,
Li mostraria tal com jo soc,
que trenquen vora la sorra
al meu davant,
en mil espurnes van exclatant,
la seva escuma difuminada
pel meu voltant.
L'aire calent amb gust salat
la pell em besa,
el seu alé,
és com si hi fossis
al meu costat,
ja res no importa
es com si el temps
s'hagués marxat.
tot está lluny;
ben estirat, aquesta sorra
amb s'escalfor
dóna caliu en el meu cos;
parlant-me el vent a cau d'orella
pel meu repòs
la sento a ella, m'agradaria
que al meu costat també hi fos.
sortit de l'aigua sortit del foc,
compartiríem la nostra platja
un món inmens
tan sols per a dos;
el cos lluent
assecat pel vent
s'enfonsaria per dins de l'aigua,
relliscaria la seva pell.
Del llibre Espurnes de Pluja i Foc / Chispas de Lluvia y Fuego.
Copyright: Ferran Ausiró i García. ISBN 8481900591
No hay comentarios:
Publicar un comentario