Perquè no m'escrius un vers
i em mostras una espurna
d'un tros del teu univers,
entrega'm un vers si vols
perquè jo pugui flairar
l'aroma d'aquella flor
que dins teu s'hi deu trobar.
Parla'm dels teus sentiments,
parla'm de la teva por,
parla'm de quina emoció
deus sentir en aquests moments,
ofereix-me el teu bressol
de lluna plena i consol.
No fugis del compromís
d'envoltar-me dolçament
amb el fum del teu encís,
fent-me un poema present
que em traslladi al paradís.
Jo sé que tu pots escriure'l,
desitja quelcom ben fort!
però no amb el cap, amb el cor!
sense pensar, tens que viure'l.
I amb el ventre travessat
pel desig imaginat,
transmuta en vers l'esclat.
Mes si no vols compartir
els teus sentiments amb mi...
Perquè no m'escrius un vers...
Del libro Espurnes de Pluja i Foc /
Chispas de Lluvia y Fuego.
Copyright: Ferran Ausiró i García.
ISBN 8481900591. 1995.
Prohibida su reproducción y/o difusión
por cualquier medio.
No hay comentarios:
Publicar un comentario